En contra de mi costumbre, mis queridos lectores hoy me van a permitir expresarme en mi otra lengua, en mi valenciano del alma, pues lo que voy a escribir, no puedo expresarlo en otro idioma, no de otro modo. Discúlpenme aquellos que no gocéis del privilegio de conocerlo.
Per tot el món es sabut, que ací en la terra de Valencia, sempre ha manat una dona, i es que els qui tinguerem la sort de náixer entre el llit del Túria i l'Albufera, de sempre hem tingut dos mares, una la nostra, la que ens ha parit en dolor, i atra, la que sent els nostres dolors, a la que anem a vore Dumenge sí, Dumenge no, en la seua plaça, a sa casa, la Basilica, a la nostra Mare dels Desamparats.
I es que quan anem i mirem la seua careta, rebem eixe abraç de Mare, eixe alé que te sosté fins que tornes a anar a vore-la, i a parlar en ella, i a demanar-li guía i espenta per a seguir. I Ella te la dòna.
I després arriba el seu día, el segon Dumenge de Maig (en realitat és el dia huit, però es celebra sempre en Dumenge), i els seus fills estem ahí, al carrer, als seus peus per a gritar-li poemes, i floretes i deixar-mos la veu cridant-li "guapa". Hi han molts actes dedicats eixe dia per a Ella, però el que més he sentit sempre, el que no m'he perdut mai i el que he esperat sempre en la mateixa força que un xiquet espera el día de Reixos, ha segut i serà, el Trasllat.
Ya fa molts anys que existía un grup de persones que ajudaven en eixa espècie de bogeria, de risc i devoció que es el Trasllat. Com ells mateixos expliquen a la seua página web, "L'Asociació “Eixidors del Trasllat de la Mare de Deu” és una organizació sense ánim de lucre vinculada a la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats de Valencia. Els seus origens es remunten a uns 30 anys, quan un grup dels què es reunien en la Basílica per al Trasllat, van començar a quedar d'un any per a un atre, i a poc a poc el grup es va fer més nombrós, i van decidir cridar-se "Eixidors" i fer-se una camiseta taronja per a acudir al Trasllat i així poder-se localitzar millor.
Després del Trasllat de 2010 s'acorda convertir-se en associació i iniciem els tràmits oportuns davant de la Basílica, l'Arquebisbat i el Ministeri de Justícia. Després dels quals ja en som una associació a l'empar de la Basílica.
El nostre objectiu principal és el de col·laborar en l'organització del Trasllat de la Verge, de la Basílica a la Catedral, seguint les indicacions donades des de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats de Valencia.
Després del Trasllat de 2011 es va complir el nostre primer any d'existència i des d'eixe moment, estem veient la forma de col·laborar amb les activitats que realitza l'Arxiconfraria i així anar ampliant les accions de la nostra entitat, però això sí, sempre d'acord amb les directrius de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats de València, de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Desamparats i de la Fundació "Mare de Déu dels Innocents i Desamparats" (Maides)"
El text está escrit en primera persona, perquè com dic, és l'explicació que els Eixidors donen de si mateixa a la seua pròpia página web, però a més, he mantingut la primera persona, perquè, per fí, enguany, yo també sóc Eixidora.
Fa molts anys que volía ser-ho, però per unes coses o atres no havia pogut ser. Així que enguany diguí, ara. És el moment. De veres que vaig sentir com si la Mareta em cridara i em diguera " estic esperan-te", i ya no esperaría ni un segon més. I per això, per a mon pare (que per supost, m'ha acompanya en el fervor a la nostra Regina) i per a mi, enguany a segut el primer de poder viure el Trasllat d'una manera diferent, de més a prop.
Començarem la nit en el tradicional sopar de Germanor on comencen les primeres lloances i els primers Vixques a la nostra Capitana Generala. I de veres vos puc dir que des d'eixe mateix moment, només xafar el restaurant, sents el fervor i l'amor per Ella com un convidat més al sopar, i poc a poc, va ficant-se dins del teu cor, ompliguent-lo més si cap de ganes de que arrive el moment.
D'allí a la Plaça de la Verge, i comences a vore, ya a les tres de la matinada com la plaça va omplint-se d'eixa marea taronja, que a onades va fent-se més i més nombrosa. I arriva l'hora d'entrar a la Misa de Descoberta, i allí seguixen els Eixidors, als peus de la Mare. I arriva l'hora màgica per a mi. Un atra volta, tots els Eixidor junts esperant a entrar a preparar EL ACTE, el Trasllat. I la veus eixir, en silenci absolut, i l'emoció d'eixe moment, m'acompañarà tota la meua vida. I prenim posició a la Basílica per a no patir massa quan entre el mar de fidels enfervorits. I en això que s'acosta un atre Exidor i amic i em pregunta: ¿L'has tocat?, i yo li dic: no, hi ha massa gent, i m'agarra de la má i escoltada per ell davant de mi, i un atre Eixidor darrere, m'acosten a Ella, i m'apujen a braç i puc mirar-la als ulls, tocar-la i besar-la. Gràcies una i mil voltes a Bati, per tirar de la meua mà, i a Juan, els Eixidors dels que parle i que m'escoltaren i me dugueren a Ella, i a Encarnita per estar pendent de mi en tot moment. Que ells estigueren ahí, va contribuir a que el moment fora més especial. I quan entra el seu poble la devoció es desborda i li canten, i la piropejen i arribat l'hora, la Mare de totes les Mares comença eixe ball en braços dels seus fills, i a poquet a poquet, va eixint de sa casa i per fi ix a la plaça on tota Valencia la espera, i ya és d'ells, perque en ixe moment és el poble qui la porta, qui la dú i qui la dirigix. I en tot el respecte i el amor la duen a la Catedral, i allí, en no pocs esforços, la depositen a l'altar, i ahí acaba el treball de l'Eixidor.
I una volta fora de la catedral, tots sabem on acudir, i allí, a un casal faller, reposem forces de l'esforç fet. I te gires on te gires, lo únic que veus son cares de cansanci però amb una sonrisa d'orella a orella i una felicitat que durarà tot un any.
Ha segut el primer any com Eixidora, però ho seré per sempre. Eixidors, gràcies per existir, gràcies per ser com sou, gràcies per les emocions vixcudes, gràcies per voler tant a la nostra Mareta i gràcies per transmetre-ho als vostres i als fills de tots.
¡ VIXQUEN ELS EIXIDORS ! i ¡ VIXCA PER SEMPRE LA MARE DE DÉU !

No hay comentarios:
Publicar un comentario