Cuenta la leyenda que existió un ave mitológica del tamaño de un águila, de plumaje rojo, anaranjado y amarillo incandescente, de fuerte pico y garras. Se trataba de un ave fabulosa que se consumía por acción del fuego cada 500 años, para luego resurgir de sus cenizas. Se la conocía como Fénix.
Hoy comienzo este post, con cenizas. Las cenizas de mi falla. El polvo en que quedaron reducidos un año de trabajos y esfuerzos, de horas de sueño y de nervios, de risas y juegos, de cultura y tradiciones, pero sobre todo, de sentimientos.
Pero como digo en el Saluda de mi LLibret, privilegio que me concede el cargo de Fallera Mayor, los sentimientos no se pueden describir. Ya lo escribí una vez, y ahora lo mejor será que reproduzca las mismas palabras que en el Llibret aparecen, pues nacieron del corazón y del cariño por mis gentes y mis tradiciones. Estas son:
"Un any més tenim a les mans el LLIBRET FALLER. Compendí perfecte del que és una Falla. Recopilatori inmillorable de tot un any de treball, d'esforços (de vegades, inclús, recompensats), de records i de cultura.
En ell, no sols ens trobem els esbossos dels monuments de l'any, o els versos del nostre més que volgut poeta. No sols trobem el calendari d'activitats que hem preparat per a fruïr de la festa o les fotos de les qui representen a la Comissió com a les seues Falleres Majors. Tenim este espai, existix este espai, per a que mosatros, les que tenim l'honor de vestir eixe trage, eixe títol que t'envolta com l'abraç d'una mare, eixe meravellós FALLERA MAJOR, ens pugam dirigir als nostres fallers per a fer-vos arribar l'agraïment als qui estàn la nostra vora i la satisfacció pel càrrec. Però no vuic desperdiciar un espai tan preat com este, en algo en què qui està, ja té, i en que qui em coneix, ja sap.
A canvi, voldría aprofitar estes línies per a fer-vos arribar el sentiment i la alegría de ser Fallera Major. Però sent, benvolguts amics, que això es imposible.
Perquè el sentiments no es poden descriure. Yo puc dir ací, que quan senc una traca, el meu cos tremola. Que quan olore les flors d'una ofrena, el meu cor batega d'emoció. Que quan qualsevol cantó te dú les notes d'un pasdoble tocat per una banda que acompanya a una comissió en un pasacarrer, sent que'ls peus se me'n van darrere. Puc escriure ací, que quan el foc purificaor del teu monument, mentre es crema, calfa el teu rostre, comprenc absolutament el significat de la vida, del principi i del fí, perque si bé eixes flames porten un final, també son un principi, i en eixe moment, més que mai, mire al cél, i done gràcies a Déu per haver-me fet el regal de nàixer valenciana. Yo vos puc dir ací, mitjan quatre lletres, que ser faller és ser especial i únic en el món. Que poder lluir les gales que reproduixen les dels nostres avantpassats, és un plaer que soles podem tindre els valencians i valencianes, hagem nascut, o ho sigam de cor.
Podría estar hores descrivint les bondats d'esta terra, però no podria fer-vos arrivar les sensasións. L'emoció que fluix per la nostra sang, naixcuda directament des de les profunditats de l'Albufera. Yo tinc el privilegi de sentir-ho tots els dies de la meua vida, i per aixó, perque pugau entendre'm, voldría obrir un forat al meu cor, i que tots puguereu sentir-ho, en la mateixa intensitat, en la mateixa força.
Però es que enguany, a més, tinc l'honor i el privilegi de sentir-ho encara en més força, perque sóc la Fallera Major de la meua Falla. La FALLA L'AMISTAT. Ma casa. I en eixe camí, m'acompañará la meua xiqueta, la meua Fallera Major Infantil, la meua Marta. La xiqueta més dolça i bonica que podría haber triat, i que sé, que compartix en mí el mateix amor per la nostra Comissió, i per això sé, que serà una gran Fallera Major Infantil, perque faça el que faça, ho fará ficant-li tot l'amor que li té a la seu falla. Marta cariño, anem a viure moments mágics, i ho anem a fer juntes. I eixe, es un atre regal vingut directament del cél.
I no cregueu que m'oblide de vosatros. Els meus homens. El meu xiquet, Carlos, el rubiet més guapo de tots el fallerets d'Alfafar. Te promet bons moments. Te promet rialles. I te promet que tindrem les millors falles de la nostra vida. Deixa't dur i, solament...disfruta.
I després está el señor President. El meu Juan. Juan, ¿qué et vaig a dir a tú? M'has vist creixer, patir, fruïr, has confiat en mí donant-me carrecs de responsabilitat, ...etc, però sobre tot, sempre m'he sentit volguda per tú i per tota la teua familia. I això no hi ha com pagar-ho. Només puc dir-te que el sentiment es recíproc i sincer. Que vos vuic a tots els Gimeno Pérez i que sou una part important de la meua vida. Hui i per a sempre.
Estela i Lorena del Mar ens han precedit en el camí. Ara dependix de mosatros representar el nostre Escut, el nostre Himne, la nostra filosofía i la nostra Falla tal i com es mereix.
I per aixó, em permet convidar, no sóles al nostre barri, sinò a tot el nostre poble, a apropar-se a la nostra llar per a compartir en mosatros eixe sentiment faller tan preat i valuós.
Que comence la pólvora y el perfum. Que els trages típcs inunden els carrers. Que el món sencer senta que Valencia está en Falles. I arrivats a este punt, no puc callar una cosa. He de dir-li a la Mare de Déu i a ma mare: ¡¡ GRÀCIES PER HAVER-ME PARIT FALLERA !!
¡¡ VIXCA EL MÓN FALLER, VIXQUEN LES SEUES ARRELS I VIXCA LA MEUA FALLA, PERQUÈ EN CAP LLOC NINGÚ TROBARÁ RES TAN ESPECIAL COM LA FALLA L'AMISTAT !!"
Estas son las palabras que escribía antes de comenzar nuestra Semana Grande. Ahora, una vez finalizada, os digo que he sido feliz. Feliz de disfrutar de lo que para mí es la mejor fiesta del mundo. Que guardaré en mi memoria cada uno de los segundos de esta semana intensa y emocionante.
Y quiero contestar a una pregunta. Una pregunta que insistentemente me hacían el día 19. ¿Vas a llorar cuando quemen la Falla? Y mi respuesta siempre fue: NO. Y no lloré. Porque amo las FALLAS con toda la fuerza de mi alma, y no tendrían sentido sin su "Cremà". He vivido MIS Fallas. Y aún me queda mucho por vivir de este año de reinado. Pero el mayor orgullo de una fallera no puede ser otro que ver arder su monumento, pues cual Ave Fénix, eso significa que tu Falla resurgirá de esas cenizas. Que sobre ellas se fundamenta, ya, en ese mismo momento, un nuevo año, un nuevo ejercicio, un año de trabajos y esfuerzos, de horas de sueño y de nervios, de risas y juegos, de cultura y tradiciones, pero sobre todo, de sentimientos.
Ese es nuestro sino. Esa es nuestra razón de ser. Nacer y morir. Un año tras otro. Y que así sea por muchos años.
Que San José nos proteja a nosotros y nuestra fiesta, que es la suya.


No hay comentarios:
Publicar un comentario